FRAGMENTS DE CONTES

A LES CINC DE LA TARDA EL PROFESSOR KONRÁD WESZLER TANCAVA LA PORTA DEL SEU DESPATX I TRAVESSAVA DE PRESSA EL PONT PRINCIPAL, PROCURANT NO PENSAR NI UNA SOLA VEGADA QUE EL RIU ERA A PROP. LI ERA IGUAL QUE HI HAGUÉS ALUMNES ESPERANT-LO O QUE ALGUNES DE LES REUNIONS DEL SEU DEPARTAMENT COMENCESSIN A LA MATEIXA HORA. POSAVA ORDRE ALS PAPERS DEL SEU ESCRIPTORI I, DESPRÉS D’ASSEGURAR-SE QUE DUIA COL·LOCADA ADEQUADAMENT L’AMERICANA, AGAFAVA UNA CARPETA DE DINS DEL PRIMER CALAIX.

Fragment de: -No et miris el riu-

Et mentiria si afirmés que al començament no vaig plantejar-me buscar un ajudant, però després el temps va anar passant i em vaig acostumar a estar massa sovint sol. Sí que a vegades vaig contractar homes perquè m’ajudessin, però va ser només quan certs clients em van fer una comanda gran d’arbres. El que et volia explicar, de totes maneres, és que vaig anar fins aquella plaça perquè allí jo també era un estranger. Tot i així, els meus moviments eren molt més segurs que la resta d’aquells homes. Recordo perfectament que durant el dia estaven asseguts en actitud d’alerta, i quan arribava la nit deixaven de conversar i s’estiraven a terra un al costat de l’altre. No et podria afirmar per què m’hi vaig fixar: potser perquè estava dempeus o potser perquè en la seva mirada no hi havia ni por ni rancúnia. La nostra primera conversa va ser curta i vista des de fora devia fer morir de riure. Tingues en compte que cap dels dos parlava la llengua de l’altre i només sabíem dir algunes paraules de la llengua del país on ens trobàvem. Malgrat tot, vaig entendre que ell venia de molt lluny i que no portava gaires dies a la ciutat. Per la meva banda, jo vaig intentar explicar-li el meu ofici i vaig indicar-li amb els dits que estaria tres dies més en aquell indret.

Fragment de Nou illes al nord